dijous, 26 de maig del 2011
Victor Català
Victor Català, el nom literari de Caterina Albert. Nasqué a l'Escala el 1869, en el si d'una família de rics terratinents. La seva formació literària fou autodidacta gràcies a l'ambient culte que es respirava en el seu context cuotidià. Tingué problemes per ser acceptada com a escriptora, fet que la portà a utilitzar el pseudònim "Victor Català". Se l'enmarca dins del modernisme i la seva obra anomenada "La Solitud" (1905) n'és el seu punt àlgid. "La Solitud" tracta del conflicte interior d'una dona insatisfeta vitalment que lluita per realitzar-se com a persona en un món advers. Està escrita amb un estil ric en imatges i d'una gran força lírica.
Joan Maragall
Joan Maragall nasqué a Barcelona l'any 1860, en el si d'una família burgesa. Estudià dret, però s'acabà dedicant al periodisme. Maragall era un poeta i un pensador amb compromís social; es preocupava per la problemàtica social i política, però per sobre de tot creia en la capacitat de la poesia per influir en la societat. Per ell la funció de la poesia és estimular la vida. Va morir l'any 1911 a Barcelona.
dijous, 12 de maig del 2011
Angel Guimerà
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg i poeta en llengua catalana.
La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845. Tot i que en principi figurava com a fill natural, els seus pares eren Agustí Guimerà Fonts i Margarita Jorge Castellano. Quatre anys més tard, naixia un altre fill de la parella, Juli, però en aquesta ocasió ja constava com a fill de Margarita Jorge, com també hi constà des del 20 de març de 1850 el primer fill, Àngel. No fou fins a l’arribada dels pares a Barcelona que Agustí Guimerà reconegué la paternitat dels dos fills com a pas previ per legalitzar la seva relació amb Margarita Jorge, amb qui es casà el 4 d’agost de 1854. Cal remarcar aquests fets perquè les “irregularitats” en el reconeixement de la paternitat d’Agustí Guimerà, i el fet que no es casés amb la seva parella fins uns anys després d’haver nascut els seus dos fills marcaren segons alguns biògrafs la vida i l’obra d’Àngel Guimerà. L’arribada de la família al Vendrell suposà per part de Guimerà trobar-se en un entorn lingüístic estrany i l’obligà a integrar-se en un món diferent del que havia conegut a Santa Cruz. És per això que s’ha parlat sovint de la importància de la consciència de mestissatge en alguns dels protagonistes de les seves obres. El tema de la personalitat escindida entre dues cultures, entre dos móns, és recurrent en la seva obra. En el cas de l’autor, l’assumpció de la nova identitat va ser completa, fins al punt de convertir-se en una de les personalitats públiques més emblemàtiques del catalanisme.
La seva producció literària es divideix en tres etapes:
Primera etapa, de l'any 1879 fins 1890. Obres que destaquen en la primera etapa son "Mar i cel" i "El fill del rei".
Segona etapa, de l'any 1890 fins a l'any 1900. Les obres més importants d'aquesta etapa són: "Maria Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar".
Tercera etapa, de l'any 1901 fins a l'any 1911. Les obres que més destaquen de la tercera etapa son "Jesús que torna" i "Alta i blanca".
La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845. Tot i que en principi figurava com a fill natural, els seus pares eren Agustí Guimerà Fonts i Margarita Jorge Castellano. Quatre anys més tard, naixia un altre fill de la parella, Juli, però en aquesta ocasió ja constava com a fill de Margarita Jorge, com també hi constà des del 20 de març de 1850 el primer fill, Àngel. No fou fins a l’arribada dels pares a Barcelona que Agustí Guimerà reconegué la paternitat dels dos fills com a pas previ per legalitzar la seva relació amb Margarita Jorge, amb qui es casà el 4 d’agost de 1854. Cal remarcar aquests fets perquè les “irregularitats” en el reconeixement de la paternitat d’Agustí Guimerà, i el fet que no es casés amb la seva parella fins uns anys després d’haver nascut els seus dos fills marcaren segons alguns biògrafs la vida i l’obra d’Àngel Guimerà. L’arribada de la família al Vendrell suposà per part de Guimerà trobar-se en un entorn lingüístic estrany i l’obligà a integrar-se en un món diferent del que havia conegut a Santa Cruz. És per això que s’ha parlat sovint de la importància de la consciència de mestissatge en alguns dels protagonistes de les seves obres. El tema de la personalitat escindida entre dues cultures, entre dos móns, és recurrent en la seva obra. En el cas de l’autor, l’assumpció de la nova identitat va ser completa, fins al punt de convertir-se en una de les personalitats públiques més emblemàtiques del catalanisme.
La seva producció literària es divideix en tres etapes:
Primera etapa, de l'any 1879 fins 1890. Obres que destaquen en la primera etapa son "Mar i cel" i "El fill del rei".
Segona etapa, de l'any 1890 fins a l'any 1900. Les obres més importants d'aquesta etapa són: "Maria Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar".
Tercera etapa, de l'any 1901 fins a l'any 1911. Les obres que més destaquen de la tercera etapa son "Jesús que torna" i "Alta i blanca".
dijous, 28 d’abril del 2011
La Renaixença
Donades unes causes polítiques i socials, els segles anteriors va decaure la producció literària en catalè. Al segle XIX, la llengua catalana tornà a agafar protagonisme com a llengua de cultura i conreu literari. Aquesta recuperació és coneguda com la Renaixença.
Renaixença (1833-1890)
En destaquen tres moments emblemàtics:
- Any 1833, Carles Aribau publica La Pàtria, peoma que marca l'inici de la Renaixença exaltant no només la pàtria i el passat històric, sino remarcant també la llengua i el seu ús literàri. Més tard en convertí en un símbol d'aquest moviment.
- Any 1859, instauració dels Jocs Florals, com un concurs de poesia que promou l'ús de la llengua catalana. El concurs fomentava tres temes principals, Pàtria, Fe i Amor, pels quals lliurava premis per separat. El poeta que obtenia el reconeixent en les diferents temàtiques era reconegut com el Mestre en Gai Saber.
- Any 1877, Jacint Verdaguer publica L'Atlàntida, el qual fóu el primer gran poema èpic de la literatura contemporània del país.
La Renaixença s'originà a partir de la profunda transformació economicosocial que s'esdevingué amb la industrialització del país, fomentada per les idees d'identitat nacionalista aportades pel Romanticisme europeu.
Durant aquest període, els intel·lectuals catalans establiren un full de ruta per guiar la cultura catalana, els objectius principals fóren:
- Promoure la creació literària per recuperar l'ús del català com a llengua de cultura.
- Fomentar la memòria històrica nacional.
- Crear institucions catalanistes per tal de defensar la recuperació cultural i política a Catalunya.
Els moviments artístics que influenciaren la Renaixença catalana foren el Romanticisme, trencant amb els models clàssics i buscant nous camins d'expressió, duent amb ell l'estècia romàntica, la qual exaltava la sensibilitat individual de l'artista, donant-li més llibertat imaginativa i creativa.
El autors principals foren:
- El poeta Jacint Verdaguer, el gran poeta de la Renaixença, nasqué i visqué a la comarca d'Osona, tenia formació en humanitats, filosofia i teologia. Fóu el creador de la llengua literària moderna, creant un estil propi característic combinant elements populars i elements cultes.
- El dramaturg Angel Guimerà,
- El novelista Narcís Oller,
Renaixença (1833-1890)
En destaquen tres moments emblemàtics:
- Any 1833, Carles Aribau publica La Pàtria, peoma que marca l'inici de la Renaixença exaltant no només la pàtria i el passat històric, sino remarcant també la llengua i el seu ús literàri. Més tard en convertí en un símbol d'aquest moviment.
- Any 1859, instauració dels Jocs Florals, com un concurs de poesia que promou l'ús de la llengua catalana. El concurs fomentava tres temes principals, Pàtria, Fe i Amor, pels quals lliurava premis per separat. El poeta que obtenia el reconeixent en les diferents temàtiques era reconegut com el Mestre en Gai Saber.
- Any 1877, Jacint Verdaguer publica L'Atlàntida, el qual fóu el primer gran poema èpic de la literatura contemporània del país.
La Renaixença s'originà a partir de la profunda transformació economicosocial que s'esdevingué amb la industrialització del país, fomentada per les idees d'identitat nacionalista aportades pel Romanticisme europeu.
Durant aquest període, els intel·lectuals catalans establiren un full de ruta per guiar la cultura catalana, els objectius principals fóren:
- Promoure la creació literària per recuperar l'ús del català com a llengua de cultura.
- Fomentar la memòria històrica nacional.
- Crear institucions catalanistes per tal de defensar la recuperació cultural i política a Catalunya.
Els moviments artístics que influenciaren la Renaixença catalana foren el Romanticisme, trencant amb els models clàssics i buscant nous camins d'expressió, duent amb ell l'estècia romàntica, la qual exaltava la sensibilitat individual de l'artista, donant-li més llibertat imaginativa i creativa.
El autors principals foren:
- El poeta Jacint Verdaguer, el gran poeta de la Renaixença, nasqué i visqué a la comarca d'Osona, tenia formació en humanitats, filosofia i teologia. Fóu el creador de la llengua literària moderna, creant un estil propi característic combinant elements populars i elements cultes.
- El dramaturg Angel Guimerà,
- El novelista Narcís Oller,
dijous, 9 de desembre del 2010
Pont del Roc
El pont m'ha servit per descansar i no fer res. El dissabte vaig quedar amb el Martí, l'Albert i el Roger per fer un treball de socials. Vam estar fins a mitja tarda fent-lo, després vem grabar unes quantes idees de cançons amb la ZoomQ3. Més tard vaig quedar amb el Pol i vam veure el Barça acompanyats d'un bon llom amb formatge. El diumenge vaig jugar un partit al matí, i vam perdre 2-3 contra el Badalona per culpa de l'àrbitre. La resta del dia me'l vaig passar al sofà fins que vam marxar a Sant Llorenç de Morunys. Allà vaig sopar amb els meus cosins i després vaig sortir al poble per veure els amics de l'estiu. L'endemà al matí vaig anar a pistes, al Port de Compte, la neu estava bastant bé però plovia i vam acabar xops, la resta del dia la vam passar a la llar de foc mirant la televisió, i per sopar ens vem fer una pizza monumental, amb emental, mozarella, frankfurt, bacó i botifarra i vam mirar James Bond, gran final de nit. El dimarts em vaig llevar tard, vaig esmorzar amb alegria, i vaig fer deures. Per dinar el meu pare va fer macarrons com els de la meva àvia i després vaig anar a casa els meus tiets a berenar. Després vaig tornar cap a Sabadell. El dimecres vaig anar a la Copa CocaCola, i després de tres partits sense encaixar cap gol ens van eliminar per diferència de gols, després vaig acabar el dia estirar al sofa.
Pont de l'Albert
El dissabte vaig quedar amb el Martí, el Roc i el Roger per fer un treball de socials i ens vem passar tot el dia a casa el roc. Un cop acabat el treball vem grabar alguna cançó nostre i quan vem acabar vaig marxar a casa.
El diumenge em vaig quedar tot el dia a casa, vaig fer els deures i vaig tocar la guitarra la resta del dia.
El dilluns pel matí vaig anar a veure el meu avi a l'hospital Sant Pau. A l'hora de dinar vaig anar a la Maquinista i em vaig comprar algu de roba. A la tarda, vaig quedar amb el Roger, la Mariona i la Marta per fer una volta pel centre de Sabadell.
Dimarts em vaig tornar a quedar a casa fent més deures i descansant al sofà. Per la tarda vaig anar al cinema amb la familia a veure Narnia, una pel·lícula bastant dolenta.
Dimecres matí em vaig llevar per quedar amb el Roger i el molt merdes em va enviar un sms dient que no es veia en cor d'anar al club i vaig haver-me de podrir a casa. Després de dinar vaig quedar amb el Martí, el Jaume i el Roger per comprar coses al McDonalds per aviam si ens tocaven regals. Al tornà a casa vaig topar amb la Marta Solano i després vaig anar a casa.
El diumenge em vaig quedar tot el dia a casa, vaig fer els deures i vaig tocar la guitarra la resta del dia.
El dilluns pel matí vaig anar a veure el meu avi a l'hospital Sant Pau. A l'hora de dinar vaig anar a la Maquinista i em vaig comprar algu de roba. A la tarda, vaig quedar amb el Roger, la Mariona i la Marta per fer una volta pel centre de Sabadell.
Dimarts em vaig tornar a quedar a casa fent més deures i descansant al sofà. Per la tarda vaig anar al cinema amb la familia a veure Narnia, una pel·lícula bastant dolenta.
Dimecres matí em vaig llevar per quedar amb el Roger i el molt merdes em va enviar un sms dient que no es veia en cor d'anar al club i vaig haver-me de podrir a casa. Després de dinar vaig quedar amb el Martí, el Jaume i el Roger per comprar coses al McDonalds per aviam si ens tocaven regals. Al tornà a casa vaig topar amb la Marta Solano i després vaig anar a casa.
dijous, 2 de desembre del 2010
Noelia!
Noelia, han estat molts anys junts, a la mateixa classe, per tant molts bons records i moments que recordarem sempre. Ens ha agradat molt que vinguessis als nostres concerts i que t'agradés la nostra música. Allà on vagis sigues tu mateixa i arribaràs on et proposis.
Perquè sabem que t'agrada...
Que vagi bé per Uruguay!
Albert i Roc
Perquè sabem que t'agrada...
Que vagi bé per Uruguay!
Albert i Roc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)