Ramon Llull

5.1: Biografia
Nascut a Palma de Mallorca 1232, en una família noble que acompanyà a Jaume I en la conquesta de l'illa. De jove se'n tenen poques dades, sols que es casà i tingué dos fills, Domènec i Magdalena. Fins l'any 1263 va portar una vida cortesana interessada en la teologia, poesia, novel·la i filosofia, a partir d'aquí arrel d'unes visions místiques de Crist, es ven les propietats i abandona la família per dedicar-se a Déu. Després de 12 anys d'estudi, crea diverses d'idiomes per missioners i es centra en la conversió dels musulmans al cristianisme, fet pel qual viatjà molt. El 1316 morí a Palma.

5.2: Obra
Escrigué més de 400 obres i se li han atribuit més durant els anys. La seva idea era la de unir la humanitat en una sola religió i en uns interessos comuns. Algunes de les seves obres més conegudes són llibres com Llibre de les Meravelles(1288/89), Arbre de Ciència(1296/97) i poemes com Desconhort(1295) i Cant de Ramon(1300).

5.3.1: Desconhort
I
Déus, ab vostra vertut començ est desconhort,
lo qual faç en xantant, per ço que me’n conhort,
e que ab ell reconte lo falliment e el tort
que hom fa envers vós qui ens jutjats en a mort.
E on mais mi conhort, e menys hai lo cors fort,
car d'ira e dolor fa mon coratge port,
per què el conhort retorna en molt greu desconhort
e per aiçò estaig en treball e en deport,
e no hai null amic qui negú gauig m'aport,
mas tan solament vós, per què eu lo faix en port
en caent e en llevant e són çai en tal sort
que res no veig ni auig d’on me venga confort.


5.3.2: Comentari
Es tracta d'un treball en vers de Ramon Llull on escenifica un home desconsolat i en soledat que escriu a la seva estima, la única que el pot salvar dels seus mals.

5.4 Bibliografia:

Viquipèdia

Escriptors Catalans

Caminant - Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer - Caminant



Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

Aquest poema l'hem extret del llibre Al Cel de Jacint Verdaguer.

Biografia:



Jacint Verdaguer neix el 1845 a Folgueroles, Osona, en una família pagesa, però que li permet cursar estudis. Estudia a Vic i durant aquest període s'enriqueix culturalment gràcies a professors i companys. L'any 1870 esdevé sacerdot, d'aquí el nom "Mossèn Cinto Verdaguer", i és enviat a una petita parròquia de Vinyoles d'Orís, on no pot continuar amb els seus estudis, malgrat això segueix escribint poesia. En interval de temps rep els primers reconeixements, però contrau una greu malaltia i es trasllada a Barcelona per guarir-la. Un cop recuperat aprofita el seu renom per divulgar els seus ideals. El 1886 escriu Canigó, el poema culminant de la seva carrera. A la capital fa amistats importants dins del cercle eclesiàstic i centra la seva vida en qüestions del clergat. Més endavant, ja de més vell es torna a centrar a la poesia. Mort l'any 1902.