dijous, 26 de maig del 2011
Victor Català
Victor Català, el nom literari de Caterina Albert. Nasqué a l'Escala el 1869, en el si d'una família de rics terratinents. La seva formació literària fou autodidacta gràcies a l'ambient culte que es respirava en el seu context cuotidià. Tingué problemes per ser acceptada com a escriptora, fet que la portà a utilitzar el pseudònim "Victor Català". Se l'enmarca dins del modernisme i la seva obra anomenada "La Solitud" (1905) n'és el seu punt àlgid. "La Solitud" tracta del conflicte interior d'una dona insatisfeta vitalment que lluita per realitzar-se com a persona en un món advers. Està escrita amb un estil ric en imatges i d'una gran força lírica.
Joan Maragall
Joan Maragall nasqué a Barcelona l'any 1860, en el si d'una família burgesa. Estudià dret, però s'acabà dedicant al periodisme. Maragall era un poeta i un pensador amb compromís social; es preocupava per la problemàtica social i política, però per sobre de tot creia en la capacitat de la poesia per influir en la societat. Per ell la funció de la poesia és estimular la vida. Va morir l'any 1911 a Barcelona.
dijous, 12 de maig del 2011
Angel Guimerà
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg i poeta en llengua catalana.
La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845. Tot i que en principi figurava com a fill natural, els seus pares eren Agustí Guimerà Fonts i Margarita Jorge Castellano. Quatre anys més tard, naixia un altre fill de la parella, Juli, però en aquesta ocasió ja constava com a fill de Margarita Jorge, com també hi constà des del 20 de març de 1850 el primer fill, Àngel. No fou fins a l’arribada dels pares a Barcelona que Agustí Guimerà reconegué la paternitat dels dos fills com a pas previ per legalitzar la seva relació amb Margarita Jorge, amb qui es casà el 4 d’agost de 1854. Cal remarcar aquests fets perquè les “irregularitats” en el reconeixement de la paternitat d’Agustí Guimerà, i el fet que no es casés amb la seva parella fins uns anys després d’haver nascut els seus dos fills marcaren segons alguns biògrafs la vida i l’obra d’Àngel Guimerà. L’arribada de la família al Vendrell suposà per part de Guimerà trobar-se en un entorn lingüístic estrany i l’obligà a integrar-se en un món diferent del que havia conegut a Santa Cruz. És per això que s’ha parlat sovint de la importància de la consciència de mestissatge en alguns dels protagonistes de les seves obres. El tema de la personalitat escindida entre dues cultures, entre dos móns, és recurrent en la seva obra. En el cas de l’autor, l’assumpció de la nova identitat va ser completa, fins al punt de convertir-se en una de les personalitats públiques més emblemàtiques del catalanisme.
La seva producció literària es divideix en tres etapes:
Primera etapa, de l'any 1879 fins 1890. Obres que destaquen en la primera etapa son "Mar i cel" i "El fill del rei".
Segona etapa, de l'any 1890 fins a l'any 1900. Les obres més importants d'aquesta etapa són: "Maria Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar".
Tercera etapa, de l'any 1901 fins a l'any 1911. Les obres que més destaquen de la tercera etapa son "Jesús que torna" i "Alta i blanca".
La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845. Tot i que en principi figurava com a fill natural, els seus pares eren Agustí Guimerà Fonts i Margarita Jorge Castellano. Quatre anys més tard, naixia un altre fill de la parella, Juli, però en aquesta ocasió ja constava com a fill de Margarita Jorge, com també hi constà des del 20 de març de 1850 el primer fill, Àngel. No fou fins a l’arribada dels pares a Barcelona que Agustí Guimerà reconegué la paternitat dels dos fills com a pas previ per legalitzar la seva relació amb Margarita Jorge, amb qui es casà el 4 d’agost de 1854. Cal remarcar aquests fets perquè les “irregularitats” en el reconeixement de la paternitat d’Agustí Guimerà, i el fet que no es casés amb la seva parella fins uns anys després d’haver nascut els seus dos fills marcaren segons alguns biògrafs la vida i l’obra d’Àngel Guimerà. L’arribada de la família al Vendrell suposà per part de Guimerà trobar-se en un entorn lingüístic estrany i l’obligà a integrar-se en un món diferent del que havia conegut a Santa Cruz. És per això que s’ha parlat sovint de la importància de la consciència de mestissatge en alguns dels protagonistes de les seves obres. El tema de la personalitat escindida entre dues cultures, entre dos móns, és recurrent en la seva obra. En el cas de l’autor, l’assumpció de la nova identitat va ser completa, fins al punt de convertir-se en una de les personalitats públiques més emblemàtiques del catalanisme.
La seva producció literària es divideix en tres etapes:
Primera etapa, de l'any 1879 fins 1890. Obres que destaquen en la primera etapa son "Mar i cel" i "El fill del rei".
Segona etapa, de l'any 1890 fins a l'any 1900. Les obres més importants d'aquesta etapa són: "Maria Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar".
Tercera etapa, de l'any 1901 fins a l'any 1911. Les obres que més destaquen de la tercera etapa son "Jesús que torna" i "Alta i blanca".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)