Donades unes causes polítiques i socials, els segles anteriors va decaure la producció literària en catalè. Al segle XIX, la llengua catalana tornà a agafar protagonisme com a llengua de cultura i conreu literari. Aquesta recuperació és coneguda com la Renaixença.
Renaixença (1833-1890)
En destaquen tres moments emblemàtics:
- Any 1833, Carles Aribau publica La Pàtria, peoma que marca l'inici de la Renaixença exaltant no només la pàtria i el passat històric, sino remarcant també la llengua i el seu ús literàri. Més tard en convertí en un símbol d'aquest moviment.
- Any 1859, instauració dels Jocs Florals, com un concurs de poesia que promou l'ús de la llengua catalana. El concurs fomentava tres temes principals, Pàtria, Fe i Amor, pels quals lliurava premis per separat. El poeta que obtenia el reconeixent en les diferents temàtiques era reconegut com el Mestre en Gai Saber.
- Any 1877, Jacint Verdaguer publica L'Atlàntida, el qual fóu el primer gran poema èpic de la literatura contemporània del país.
La Renaixença s'originà a partir de la profunda transformació economicosocial que s'esdevingué amb la industrialització del país, fomentada per les idees d'identitat nacionalista aportades pel Romanticisme europeu.
Durant aquest període, els intel·lectuals catalans establiren un full de ruta per guiar la cultura catalana, els objectius principals fóren:
- Promoure la creació literària per recuperar l'ús del català com a llengua de cultura.
- Fomentar la memòria històrica nacional.
- Crear institucions catalanistes per tal de defensar la recuperació cultural i política a Catalunya.
Els moviments artístics que influenciaren la Renaixença catalana foren el Romanticisme, trencant amb els models clàssics i buscant nous camins d'expressió, duent amb ell l'estècia romàntica, la qual exaltava la sensibilitat individual de l'artista, donant-li més llibertat imaginativa i creativa.
El autors principals foren:
- El poeta Jacint Verdaguer, el gran poeta de la Renaixença, nasqué i visqué a la comarca d'Osona, tenia formació en humanitats, filosofia i teologia. Fóu el creador de la llengua literària moderna, creant un estil propi característic combinant elements populars i elements cultes.
- El dramaturg Angel Guimerà,
- El novelista Narcís Oller,
